En coedició amb Cafè Central Konstandinos P. Kavafis. Traducció d'Eusebi Ayensa
A finals de 1932, Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933) repetia a tothom qui el visitava a la clínica d'Atenes on lluitava desesperadament contra el càncer que el duria a la tomba, que havia d'acabar encara vint-i-cinc poemes. Aquests poemes, que són en realitat trenta-quatre, pertanyents a la seva millor època , juntament amb cinc esborranys, constitueixen el canemàs d'aquest llibre i permeten els lectors d'aprofundir en algun dels grans temes de l'univers kavafià, com l'erotisme o l'herènciamil·lenària d'un passat, que, a la seva estimada Alexandria, s'esfondrava irremeiablement.
Els eixos principals del món poètic kavafià són una visió tràgica i desesperançada de la vida, l'evocació del passat tardoromà i bizantí de la cultura grega-del qual en fa una lectura nova i profundament original- i l'erotisme dels amors prohibits, gaudits sense miraments, en el marc d'una societat benpensant i puritana.
Aquesta obra és la primera en català que tracta amb detall la subtitulació i posa a l'abast tant de docents com d'estudiants diferents aspectes relacionats amb aquesta modalitat de traducció audiovisual. Complementa el llibre de Frederic Chaume Doblatge i Subtitulació per a la TV, publicat dins la mateixa col•lecció.
També pot ser útil als professionals de la traducció que vulguin endinsar-se en l’àmbit audiovisual i a totes aquelles persones que treballin l’accessibilitat als mitjans, una modalitat de traducció que irromp amb força en el mercat.
La progressió dels capítols va des de la descripció del text audiovisual, les característiques i les modalitats, fins a una classificació de la subtitulació i l’aplicació. El llibre planteja estratègies específiques per elaborar subtítols per a persones oients i per a persones sordes.
Cada vegada hi ha més instàncies que defensen que la filosofia és vital per als infants i els joves. Aquesta disciplina, a més d’afavorir el desenvolupament de competències bàsiques com escoltar, parlar, llegir i escriure i, sobretot, pensar, promou unes actituds d’autonomia, reflexió i respecte per l’altre i fa persones conscients i més reflexives.
Fer filosofia a l’escola vol ser un punt de partida per repensar l’educació i servir d’estímul a totes les persones implicades en el procés educatiu, preocupades per un ensenyament de qualitat i disposades a deixar entrar la filosofia a les aules.
Els minairons són uns éssers màgics que surten la nit de Sant Joan. Més petits que un follet, però molt més forts que un gegant, els minairons són treballadors i una mica enjogassats. En Pau i la Laia, que passen la revetlla de Sant Joan en un poblet del Pirineu, tindran ocasió de conèixer-los i de comprovar com en són de trapelles!