El col·loquial dels mitjans de comunicació

L'objectiu d'aquesta obra és acostar el col·loquial mediatitzat o pseudocol·loquial, un registre nascut al segle XX gràcies a la proliferació dels mitjans de comunicació audiovisuals, als estudiants, als professionals de la ràdio i la televisió, i a tots aquells qui senten un interès viu per la llengua.A diferència de l'oralitat més espontània, la llengua oral dels mitjans de comunicació sol partir d'una elaboració prèvia i sovint disposa d'un suport escrit; per això presenta solucions extretes del col·loquial real, però també del model de llengua escrita dels mitjans i de la literatura.
Setze especialistes en la matèria -M. Bassols, O. Bladas, J. A. Castellanos, N. Faura, A. Ferre, T. Lleonart, M. Massanell, I. Muñoz, D. Paloma, M. A. Puigròs, A. Rico, L. Santamaria, M. Segarra, G. Torra, A. M. Torrent i M. Truyols- ofereixen una anàlisi sincrònica del col·loquial dels mitjans audiovisuals: ràdio i sobretot televisió. En descriuen les característiques més rellevants i n'aporten un seguit d'exemples extrets d'una gran varietat de formats i programes: sèries de ficció, anuncis publicitaris, magazins, retransmissions esportives, espais d'entreteniment, pel·lícules i tertúlies.